Per què ens canvien ara la lletra del viacrucis més popular de Catalunya?

Els gurús del clergat nacionalista no tenen res més a fer?


El Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona aixopluga molts mossens que menyspreen el paper de la litúrgia com una ajuda clau per apropar-nos a l’amor de Déu. Bona part d’ells són d’ideologia nacionalprogressista i s’han dedicat a despullar de bellesa i amor els himnes que el poble canta des de sempre amb devoció, canviant lletres.

Ara ho tornen a fer amb el conegut himne del viacrucis més popular de Catalunya: “Per vostra passió sagrada”. El cant és d’en Lluís Maria de Valls i es va publicar el 1912 en el llibret Cants espirituals per a ús del poble (però no estava prohibit el català?); el va musicar en Lluís Millet amb aquesta pregona melodia.
Però el CPL ha decidit -segons comunica el full diocesà del bisbat de Vic de 29 de març- que “el problema d’aquest cant (…) és que té un text que es correspon molt poc amb l’espiritualitat del moment actual i no ajuda gaire a viure el sentit que la passió de Jesucrist té per a nosaltres”. Que en som de babaus els cristians d’avui, oi mossens del CPL?

Comparin vostès mateixos amb unes quantes estrofes:

Versió de tota la vida Versió del CPL
Per vostra Passió sagrada, Per vostra Passió sagrada,
adorable Redemptor, Jesucrist, Mestre i Senyor,
perdoneu altra vegada us preguem amb confiança:
aquest pobre pecador. deu-nos l’amor i el perdó.
I. Jesús, víctima escollida, Jesús, que és camí de vida,
és condemnat a la mort; és condemnat a la mort.
per donar-me eterna vida Ell a seguir-lo ens convida.
Ell sofreix tan trista sort. Ho volem fer de tot cor! X. Arrenquen les vestidures Arrenquen les vestidures
a l’Anyell immaculat; d’aquell cos ensangonat,
oh faltes meves impures: amb les estrebades dures
vosaltres l’heu despullat. d’un món tan despietat. XI. Amb furientes martellades Amb furientes martellades
és Jesús clavat en Creu; el claven sens compassió.
jo sóc qui les hi ha donades Els poders del món l’esclafen,
amb mes ofenses a Déu! els poders ho esclafen tot. XIV. Dins el sepulcre reposa Dins el sepulcre reposa
el Cos del meu Redemptor; aquell cos tan estimat.
agraït, damunt la llosa Agraïts, vetllem la llosa
voldria morir d’amor. d’on la vida esclatarà


Les estrofes que falten no ens calen per copsar perquè el CPL ens ha canviat el més corprenedor, sobrenatural i bell d’aquest himne de Setmana Santa: sembla que no hi ha pecat, Jesús no ha mort per les nostres culpes personals sinó pels “poders del món” tan dolents, Jesús no és Redemptor, no hi ha vida eterna, el desig de morir d’amor es quelcom a amagar, i millor parlem tots fent servir el lèxic cursi i estàndard de TV3.

Al noupaís ens canvien la història, la llengua, l’esport, la cultura, la religió… i fins i tot els cants Setmana Santa.

Dolça i cursi Catalunya…

Per què ens canvien ara la lletra del viacrucis més popular de Catalunya? |