En Defensa de la Lengua Valenciana




SELECCIÓ DE TESTIMONIS ON ES DOCUMENTA

L’ús de la denominació de valencià o llengua valenciana, i la consciència del particularisme lingüístic i onomàstic valencià

1395 Antoni Canals, traducció del Valeri Màximo, pròleg:

[…] tret del llatí en nostra vulgada lenga materna valenciana axí com he pogut jatssessia que altres l’agen tret en lenga cathalana emperò com lur stil sia fort larch e quasi confús […]

1418 Guillem de Copons, pròleg de la seua versió del Llibre del Tresor, citat per A. Ferrando Francés, Consciència idiomàtica i nacional dels valencians, Institut de Filologia Valenciana, València, 1980, p. 47:

E lo present transladador ha transladat en lengua valenciana, per donar delit de legir a un seu special senyor e amich, e als de sa nació desús dita.

c. 1460-1464 Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, València, 1490, dedicatòria:

[…] me atreviré expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: per ço que la nació d’on yo só natural se’n puxa alegrar […]

1472 Joan Esteve, Liber elegantiarum, Venècia, 1489, explicit, citat per A. Ferrando Francés, op. cit., p. 47:

[el llibre ha estat] latina et valentiana lingua exactissima diligentia emendatus.

1475 (8 d’abril) Testament del valencià Pere Garró, citat per A. Ferrando Francés, op. cit., p. 48; en l’inventari dels seus béns figura una:

[…] bíblia de forma major en pla, en lengua valenciana, de empremta.

1478 Colofó de la traducció de la Bíblia, atribuïda a Bonifaci Ferrer, València, 1478:

[…] treta de una bíblia del noble mossén Berenguer Vives de Boïl, cavaller: la qual fon trelladada de aquella pròpria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer […]

1490 Colofó de l’edició princeps del Tirant lo Blanch, València, 1490:

Lo qual fon traduït de anglés en lengua portoguesa. E aprés en vulgar lengua valenciana per lo magnífich: e virtuós cavaller mossén Johanot Martorell.

1491 Miquel Peres, Llibre del menyspreu del món, rúbrica del «Libre primer», citat per A. Ferrando Francés, op. cit., p. 50:

[…] splanat de latí en valenciana lengua.

1494 Miquel Peres, Vida de la sacratíssima Verge Maria, València, dedicatòria, citat per A. Ferrando Francés, op. cit., p. 50:

[…] no deu ésser en la nostra valenciana lengua callada […]

1496 Traducció de la Primera part del Cartoxà, feta per Joan Roís de Corella, València, colofó, citat per A. Ferrando Francés, op. cit., pp. 50-51:

[…] trelladada de latí en valenciana lengua […]

1497 Es publica a València, «en lengua valenciana» la versió, atribuïda a Francesc Eiximenis, del breu tractat llatí Art de ben morir (A. Ferrando Francés, op. cit., p. 51).

1504 Arxiu de la Catedral de València. Registre de col·lacions de benifets (17-1-1504). Citat per M. Càrcel Ortí, La diòcesi de València i els seus beneficiats (1501-1538). Tesi doctoral (Universitat de València, 1979), vol. IV, p. 93:

Nobilis Ludovici de Perellos, de rectoria oppidi de Torres Torres, auctoritate apostolica facta, videlicet vigore quarundam litterarum apostolicarum seu mandati de providendo felicis recordacionis Alexandri pape Sexti, lingua vulgare valentina expeditarum.

1507 Barcelona. A. Ferrando Francés, op. cit., p. 54:

El 1491, el prologuista de l’Art de ben morir [¿Francesc Eximenis?] […] afirmava: «deliberé de traure’l segons la possibilidad del meu pobre entendre en lenguaje català clar e manifest estill»; però en l’edició barcelonina de 1507 del mateix opuscle, feta a la vista de la valenciana de 1497, la susdita frase apareix així: «[…] he delliberat traure’l segons la possibilitat del meu pobre entendre en lengua valenciana e manifest estil.»

1510 Miquel Peres, La vida de Sant Vicent Ferrer, inici de la dedicatòria:

[…] me prega que yo volgués pendre treball de traduir de latí en valenciana lengua de aquest gloriós sant la història […]

1511 Fra Tomàs Vesach, pròleg a La Vida de la seràphica sancta Catherina de Sena (citat per A. Ferrando Francés, op. cit., pp. 52-53):

[…] per que dita història puga ésser largament e difusa comunicada a tots aquells e aquelles qui la volran, la ha feta imprentar en nostra lengua valenciana, no curant emperò de servar estil poètich ni modo artizat .

1514 A. Ferrando Francés, op. cit., p. 53:

El 1514, es fa constar en les rúbriques d’algunes poesies en català de Crespí de Valldaura, Vicent Ferrandis i Narcís Vinyoles, aplegades a la segona edició del «Cancionero General» d’Hernando del Castillo, que han estat escrites en «llengua valenciana».

1521 Traducció del Blanquerna, de Ramon Llull, feta per Joan Bonllavi, València (citat per A. Ferrando Francés, op. cit., p. 53):

Traduït: y corregit ara novament dels primers originals: y estampat en llengua Valenciana […]

1522 Un monge de Montserrat traduïx la Vita Christi de sant Bonaventura al català. Fitxes de la CDLPV, en línia (consulta 12-10-2004):

He desliberat arromançar lo present libre, puix veig que fins aci, en nostra catalana lengua no es esta transladada, y acabat que lo Cartuxa se tropia entre nosaltres en lengua valenciana, que es a la nostra prou conforme. Empero per ser tan prolixament en quatre grans libres partit, no es posible facilment saber per ell en breu temps tota la vida del Senyor.

1523 Francesc Eiximenis, edició actualitzada del llibre Scala Dei, Barcelona (citat per A. Ferrando Francés, op. cit., p. 55):

[…] és novament traduhït de llemosí en nostra llengua vulgar valenciana […]

1568 Reedició de la Pragmàtica del Rei Joan, ordenada pels jurats de València, citat per J. Ribelles Comín, Bibliografia de la lengua valenciana, II, València, 1929, p. 519:

Plegmàtica del molt alt senyor don Johan, primer de aquest nom Rey de Aragó de inmortal y gloriosa memòria, olim en crida Real e general edicte, per manament dels Magnífichs Justícia e Jurats que tunc eren de la present ciutat de València publicada, traduïda de Llatí en vulgar Valencià: per los Reverents mestres de la Seu de València en l’any MCCCCXIIIJ.

1569 Llorenç Palminero, «Aviso para el curioso lector» del Vocabulario del humanista, València, p. 2:

[…] si no hallo vocablo con que arromançar una cosa en Castellano, póngola en Valenciano, Italiano, o Francés, o lengua Portuguesa […]

1574 Rafael Martí de Viciana, Libro de alabanças de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana. València, impremta de Joan Navarro.

1576 Consell de la Vila d’Elda. Requestes de l’any 1576:

Que atento que la Sentencia que se ha de dar en esta Causa está en poder del Scribano, ordenada en lengua castellana y firmada, y que conforme a Fueros deste Reyno no se puede publicar dicha Sentencia sin que primero se traduzca en lengua valenciana, proveyo […]

1586 Dors del foli 977, Manuscrit dels P.P. Dominics de València que conté una narració en forma de declaració jurada, feta pel valencià Jeroni Ferrandis, que va coincidir a Colòmbia amb sant Lluís Bertran (València, 1526-1581). En relació amb la llengua que parlava este sant, diu:

[…] este testigo hoyó predicar el dicho Fray Lluys Bertran en lengua valenciana siempre y vio que los dichos Indios le entendían […]

1589-1628 Pere Joan Porcar, Dietari 1589-1628; Antologia de l’editorial Alfons el Magnànim, pp. 87-88:

695. Cançó en alabança de mossén Francés Jeroni Simó en totes les llengües: VALENCIÀ [...] CASTELLÀ [...] ARAGONÉS [...] CATALÀ [...] MALLORQUÍ [...] PORTUGUÉS [...] BISCAÍ [...] FRANCÉS [...] NEGRE [...] MORISCO […]

1592 Arxiu Capitular d’Oriola Dietari de les resolucions… (1569-1608), f. 95v. Resolució de 12-12-1592, per la qual es determinà:

[…] que hauien regonegut los dits manuals i que·ls pareixia que·s rebesen y acceptasen los que ha fet lo senyor Arquebisbe per estar molt complits y en llengua valenciana.

1639 Marc Antoni Ortí, Siglo quarto de la conquista de Valencia, dedicatòria als jurats de la ciutat de València, f. 2v:

En algun temps (i no tan antic que jo no l’haja alcançat) solia fer-se tan gran estimació de la llengua valenciana que quan en les juntes de la ciutat, Estaments i altres Comunitats, algu dels valencians que es trobaven en elles, se posava a parlar en castella, tots los demes s’enfurien contra ell, dient-li que parlas en sa llengua […] i encara ha arribat est costum a introduir-se estremadament, que no sols se fa particular estudi en procurar saber la llengua castellana, pero també en oblidar la valenciana.

1667 Joan Baptista Ballester, Ramellet del bateig del fill y fillol de València y apostòlich sanct Vicent Ferrer, València, dedicatòria al lector, reproduïda per J. Ribelles, op. cit., II, p. 35:

[…] que sia la llengua valenciana millor que totes les de Europa […]

1732 Carles Ros, Práctica de orthographía, para los dos idiomas castellano, y valenciano.

1736 Carles Ros, Tratat de adages, y refranys valencians, y pràctica per a escriure ab perfecció la lengua valenciana.

1737 Gregori Maians i Siscar, Orígenes de la lengua Española, vol. I, p. 58:

Los Dialectos de la Lengua Lemosina son la Catalana, Valenciana y Mallorquina. La Catalana ha recibido muchos Vocablos de la Francesa, la Valenciana de la Castellana. […] De todas las tres la más suave, i agraciada es la Valenciana, i no me lo hace decir la passion.

1740 Joan Carles Amat, Tractat breu, y explicació dels punts de la guitarra en Idioma Valencià […] per a que´ls naturals, que gustaren de dependre, y no entengueren la explicació Castellana, puguen satisfer son gust en este breu y compendiós estil.

1752 Carles Ros, Qualidades, y blasones de la lengua valenciana, València.

1761 Gregori Maians i Siscar, Carta a Juan de Vega Canseco (Oliva, 1-6-1761), reproduïda dins de l’edició facsímil d’Institucions dels Furs, y Privilegis del Regne de València, de Pere Hieroni Taraçona:

[…] Para esto es menester aplicarse algo a la lengua valenciana, como en otro tiempo hacían los grandes hombres.

1762 Tomàs Serrano i Pérez, Fiestas seculares, con que la coronada ciudad de Valencia celebró el feliz cumplimiento del tercer siglo de la canonización de su esclarecido hijo, y ángel protector S. Vicente Ferrer, apóstol de Europa, València, p. 237:

Tu lengua, la lengua valenciana, que comúnmente hablamos, lengua de nuestra Corte, se hizo lengua verdaderamente universal […]

1764 Lluís Galiana, carta a Carles Ros inclosa a tall de pròleg en C. Ros, Diccionario valenciano-castellano:

Mui Señor mio. Tiempo haze que miro à V.M. como un Hombre nacido para el bien de la Lengua Valenciana […]

1768 Carta dedicatòria a Carles Ros, de Lluís Galiana i Cervera, Rondalla de rondalles:

Amic y Senyor meu. Encara que la llengua Valenciana sia capaç de tota aquella perfecció y primor que pot tindre qualsevol altre idioma […]

1795 Marc Antoni Orellana, Catàlogo y descripció dels pardals de l’Albufera de València, València, 1795, p. 1:

[…] per ço, e perque no falten forasters que desitgen saber la lengua Valenciana […]

1797 Antoni Josep Cavanilles, Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, poblacion y frutos del Reyno de Valencia, Madrid, vol. II, p. 323:

Indice de las plantas mencionadas en la obra. En la primera columna van los nombres latinos, en la segunda los castellanos, en la tercera los valencianos, y en la quarta los franceses.

1820 Civera Manuel, Décima y última conversasió de Sao Perrengue y el Dotor Cudol, València, impremta de Brusola:

Molt despreciada està la llengua valenciana, y es la causa, perque els mateixos que debien ensalsarla la degraden.

1839 Lluís Lamarca, Ensayo de un diccionario valenciano castellano, València.

1851 Josep Escrig, Diccionario valenciano-castellano, València.

1851 V. Boix: «Censura oficial» al «Diccionario» de J. Escrig, València, p. XIII:

La lengua valenciana se halla comprendida por los geógrafos modernos en las seis grandes familias en que subdividen las lenguas europeas, agragándola a la «thracopelasgica ó greco-latina»: y Mr. Balbi subdivide á los romanos en catalanes, valencianos y mallorquines en España; langüedocianos, provencianos, delfineses, leoneses, auvernianos, lemosines y gascones en Francia […]

1853 Josep Brusola, El amic dels llauradors ó aforismes rurals (Composts en catalá y castellá per D. Narcís Fagés de Romá […] y traduits al valensiá per un Amic dels Llauradors).

1854 Josep Bernat i Baldoví, Lo Virgo de la Vicenta y l’Alcalde de Favara (Comedia en un acte y en vers, publicada l’any 1854 en vulgar valencià, ara novament catalanitzada per un revolucionari del 1854); Benimàmet. s.a.

1868 Teodor Llorente, en Las Provincias, 25 d’agost del 1868:

No tiene razón «La Montaña de Montserrat» al proponer que dejemos de llamar á nuestra lengua materna con el nombre que nuestros padres le han dado y que nosostros seguimos dándole […]. Y qué motivos tan poderosos existen para rechazar el adjetivo «lemosín» y sustituirle con otro? «La Montaña» parece que lo considere denigrante […]. No encontramos el motivo de esa asimilación […]. Sometámonos al legislador supremo de los idiomas, y con tanta mayor razón en este caso, cuanto que habría grandes dificultades para cambiar el nombre á nuestra lengua. Consta esta de tres ramas, cada una de las cuales tiene su nombre especial, lengua catalana, lengua valenciana y lengua mallorquina ¿Cómo llamaremos al conjunto, á la matriz? «La Montaña» dice que le es igual que se le dé cualquiera de estos nombres, pero no usa mas que uno, el de lengua catalana. ¿Admitirán este nombre los valencianos y mallorquines? No, porque además de repugnarles esa supremacía que otros se atribuyen, no pueden consentir que se confunda con el dialecto catalán, el suyo, que es distinto […]

1872 Faubel i Mora (señores), El Senserro de Moncá. Parodia en dos actes y en vèrs valensiá; imitació de un atra catalana, València, 1872, citat per J. Ribelles Comín, op. cit., tom IV, p. 291.

1874 Leandro Torromé, Les Choyes de Roseta. Drama en tres actes y en vers escrit en catalá per don Serafí Pitarra (Frederich Soler) y traduit y arreglat á la escena y constums valencianes per […] Estrenat en […] á benefici del traductor, València, 1874, citat per J. Ribelles Comín, op. cit., tom IV, p. 588.

1876 F. Pi i Margall, Las Nacionalidades, llibre I, cap. III; llibre III, cap. XII:

¡La identidad de la lengua! ¿Podrá nunca ser ésta un principio para determinar la formación ni la reorganización de los pueblos? [...] Subsiste en España no sólo la diversidad de leyes, sino también de lenguas. Se habla todavía en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallorquín, en valenciano. Tienen estos idiomas, a excepción de la vasca, el mismo origen que la de Castilla; y ninguna, sin embargo, ha caído en desuso.

1881-1882 Obertura del curs de Lo Rat Penat pel president Sr. Ferrer i Bigné amb el discurs «Las diferencias entre las lenguas y literaturas de Valencia y Cataluña».

1881 València. En «Lo Rat Penat. Calendari Llemosí» de 1881. També replega la notícia J. Ribelles Comín, op. cit., tom IV, p. 203:

Esta relacioneta [«Tres héroes de Camalet»] resultá premiada en lo Certamen celebrat per «Lo Niu Guerrer», societat lliteraria-humoristica de Barcelona, en la festa celebrada lo 8 de Setembre de 1878, ab una «Menció honorífica» al segon premi, fentse constar en la Memoria que lligqué lo señor Secretari, que si en lloch de ser valenciana havera segut escrita en catalá dita relació, la Junta li havera otorgat dit premi segon, que quedá per adjudicar»

1886 Leopoldo de Equilaz y Yanguas, Glosario etimológico de las palabras españolas (castellanas, catalanas, gallegas, mallorquinas, portuguesas, valencianas y bascongadas) de origen oriental…, Granada, 1886.

1888 F. J. Simonet, Glosario de las voces ibericas y latinas usadas entre los mozárabes…, 1888, cap. IV, p. XCIX:

Examinados con diligencia los monumentos linguisticos y memorias que nos quedan de aquellos naturales [mossàrabs], nosotros creemos que el lenguaje usado por ellos contribuyo en gran manera al desarrollo de nuestros principales romances, castellano, gallego y portugues, y aun del catalàn y valenciano.

1891 Joaquim Martí i Gadea, Diccionario general Valenciano-Castellano:

La publicación de un diccionario Valenciano-Castellano […] se ha hecho doblemente necesaria en la actualidad, con el extraordinario vuelo que ha tomado en España el estudio de las lenguas regionales, y sobretodo el de la valenciana […]

1909 V. Pascual, «Postals Valencianes» (postal «Llemosinisme», 1909). S’imprimiren en l’obra El valenciano en las escuelas, Xàtiva, 1918:

Els catalans se riuen y yo me ric també, dels que diuen qu’estàn en llemosí certes poesíes escrites en un llenguaje, que li té mes ressemblança al catalá que al valenciá qu’ara parlem. Yo crec que tant de mal li fa al valencià eixa manera d’escriure tan arcaica, com la «jepeta» del castellanisme… eixa afició al arcaisme va perdent partidaris en Catalunya, com ací, se deu pedre la manía d’escriure en lo que malament es diu «llemosí», que no es més que català.

1910 J. Nebot, Tratado de Ortografía Valenciana Clásica, València, p. 24:

Resulta, pues, resumiendo todo lo dicho, que los valencianos tenemos ya de antiguo nuestra lengua escrita propia y especial, como especial y propia es la hablada, y diferente, por lo tanto, de la catalana, la aragonesa, la castellana, la murciana y la baleárica que geográficamente la circundan; y no se comprende, siendo la cosa tan clara, que vayan los escritores valencianos, desde hace ya más de un siglo, dando tumbos y resbalones; unos echándose francamente en brazos de la Academia Española y aceptando para el valenciano las reglas ortográficas dictadas por ésta para el castellano; y otros haciendo algo mucho peor: adoptando en sus escritos no ya la ortografía, sino hasta la analogía y la sintaxis catalanas, jurando, no obstante, y perjurando que escriben en valenciano puro y castizo.

1910 Carta de J. Nebot a Mn. Alcover (20-1-1910). En E. Casanova: «F. Barberá, col·laborador d’Alcover, i autor de ‘La causa y el remey de la decadencia present d’Espanya’», Actes del Segon Congrés d’Estudis de l’Horta Nord, Vinalesa, 3 al 6 d’abril, 2003, p. 321:

Com vosté veu, li escric en valencià del sigle XX: si no li agrada aixina, li escriuré en castellà del mateix sigle, perque li confese en tota franquesa que despues de estudiar molt no he pogut dependre a escriure, y encara prou mal, mes que estes dos llengües…

1915 Lluís Fullana, Gramàtica elemental de la llengua valenciana, València. 1915.

1915 Gaetà Huguet, Orientacions valencianes, Castelló:

Y com la llengua ha de ser l’instrument principal pera alcançar les nostres aspiracions, es necessari anyadir a les aspiracions consignades en lo semanari «Patria Nova» entre altres la de fer una gramática de la llengua valenciana […]

1918 Bernat Ortín Benedito, Gramàtica Valenciana, València. Pregunta núm 8:

8. ¿A quin grup de llengües perteneix la llengua valenciana?

La llengua valenciana perteneix al grup romànic de les llengües d’inflexió indoeuropees i per lo tant és germana del castellà, francés, italià, protugués i rumà, pero més singularment del català i mallorquí.

1920 Pompeu Fabra, «La tasca dels escriptors valencians i balears», dins La llengua catalana i la seva normalització, Barcelona, 1980, p. 147:

Nosaltres, catalans, no desitjaríem altra cosa sinó que emprenguéssiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d’acostar-vos al nostre català; que tractéssiu de descastellanitzar el valencià i de redreçar-lo i d’enriquir-lo procurant acostar-lo al valencià dels «vostres» grans escriptors medievals.

1933 Carles Salvador, Vocabulari ortogràfic valencià, precedit d’una declaració i normes ortogràfiques, València.

1949 J. Ballester, Temps de quarantena (1939-1959), València, p. 52:

[…] en crear-se, l’any 1949, la Sección de Literatura y Filología de Lo Rat Penat, i en conseqüència els Cursos de Llengua. S’hi va esdevenir un enfrontament entre valencià i català, al voltant d’un text molt explícit de Manuel Sanchis Guarner […]

1950 Manuel Sanchis Guarner, Gramàtica valenciana, València.

1953 Nicolau Primitiu, Conferència de clausura del Curs de Gramàtica de Lo Rat Penat. Exemplar mecanografiat, València, s. d.:

No pergau l’esment en la vostra brega feixuga de desasinar i llimar la parla, que la llengua valenciana és ronegament una llengua regional, tal mateix com la catalana i la mallorquina, totes tres tenen llur gramatica i abundosa i selecta literatura; no obstant no passen d’estar llengües regionals […]

1964 A. Igual Úbeda, La llengua valenciana. En «Valencia», suplement de Levante, núm. 384, València, 21 de novembre del 1964:

Està clar per a mí que el valencià és un idioma romànic, com el català i tots aquells que s’inclouen dintre la denominació de «llengua d’oc», com el provençal, entre altres […]

1977 Miquel Adlert Noguerol, «En defensa de la llengua valenciana», dins El Pensament valencianiste de Miquel Adlert, València, l’Oronella, 1998, p. 60:

En «Retorn a la fidelitat valenciana» he posat un eixemple de les diferències entre valencià i català i que és l’Evangeli de la missa que acabava d’oir. És el text llatí, una traducció meua i el text d’una edició catalana. I entre el text valencià i el català —onze línies de quartilla a màquina—, hi ha més de xixanta diferències de les distintes classes. Perqué les diferències entre valencià i català són: De lèxic; per conservació de la paraula ibèrica, germànica, àrab, mossàrab. De procedència extrangera en adaptació pròpia o no. Per no ser el mateix ètim llatí. Morfològiques: diferència d’alguna lletra, lletra de més o manco. Semàntiques: paraules de diferent accepció o més o manco accepcions en valencià. Fonètiques, que son les més.

Publicado por Cruz y Arcabuz en Núcleo de la Lealtad - Cruz y Arcabuz