LA COMPANYIA DE VOLUNTARIS DE CATALUNYA


Aquest cos militar es va formar el 12 de maig de 1762, arrel de l'intervenció del rei Carles III a la Guerra dels Set Anys (1756-1763) i la seva Seu estava a la ciutat de Barcelona. Molta gent que formava part d' aquest cos militar havia estat reclutada les muntanyes del Nord-est de l'interior de Catalunya (Miquelets). A l'abril del 1767 era coneguda com La Companyia Franca dels Voluntaris de Catalunya o Companyia dels Voluntaris de Catalunya i llavors es va formar el cos Colònial independent, que procedia de la 2a Companyia, amb 4 oficials, 4 sargents 2 tambors i 94 caporals i soldats, destinat-los a les colonies d'America.
L'uniforme d'aquest cos era: una xaqueta o cassaca i pantalons fins els genolls de llana de color blau, el coll de la casaca, l'armilla i les bocamanigues groges, botons platejats, camisa blanca i corbata negra, barret o tricorni negre amb un ribet groc i un llac petit vermell, les sabates negres i les mitges blanques. El vestit era per tot aquests cos militar igual amb petites variacions per els oficials i la tropa. La primera companyia portava armilla vermella i la segona groga.
El rei Carles III envia, l'any 1765, a la Colònia de la Nova Espanya (Mèxic) al "Visitador General" José de Gálvez, Marqués de Sonora, per reformar el govern de la Colònia i enviar expedicions per explorar tota la Costa de la Alta California i el Nord-oest del Pacífic.
Com a conseqüència de la gestió d'en Gálvez, es demanà a la metròpoli que enviés tropes i entre aquestes s'escolli la Companyia dels Voluntaris de Catalunya. A finals del mes maig de l'any 1767 sortia de Cadis (Espanya) i dos mesos mes tard arribava a l'Havana (Cuba) . De seguit els varen readreçar a Veracruz (Mèxic), el port d'on sortian totes l'expedicions que anavan cap al nord del Pacífic. Mèxic era erque era el lloc on necesitavan els militars. Hi varen arribar el mes d'agost. El capità Pere d'Alberní viatjava amb ells.
Una vegada a Veracruz (Mèxic), aquests mateix cos militar va esser destinat a diferents parts de la Colònia de Nova Espanya i establian la seva caserna o Seu general a la ciutat de Guadalajara (Mèxic), a les costes del Pacífic. Molts d'ells els podem trobar participant, més tard, a les campanyes de Sonora, a Real del Monte (Pachuca) a Tepic (Nayarit) i al port de San Blas de Mèxic.
L'any 1769, alguns d'aquests homes dels Voluntaris de Catalunya, els trobem formant part de les primeres expedicions a la Alta California i estan presents en les descobertes de San Diego, Monterrei i San Francisco, sota el comandament del capità Pere Fages i d'en Gaspar de Portola, cuidant de la seguretet de tota la gent i ajudant a construir els Presidis, les Misions i els primers poblats.
El 12 de novembre de 1772 i per ordres que rep de la metròpoli el Virrei Bucareli es formen dues Companyies d'aquests cos militar, la primera (la que més tard va estar sota el comandament d'en Pere d'Alberní) i la segona sota el comandament d'en Pere Fages. Cadascuna de aquestes companyies estava formada per 3 oficials i 80 homes.
El Virrei de Nova Espanya envia una ordre, a finals del mes d'agost de 1789, al capità Alberní a Guadalajara, a on estava acassernat amb la seva companyia, perque es prepares per formar part de l'expedicio de Francisco de Eliza a les costes del Nord-oest del Pacífic. Aquesta expedició tenia com a misió explorar i pendre possessió per a la Corona Espanyola dels llocs a on anaven i re-establir el Fort de Nootka Sound. L'expedició de Eliza estava composada de tres vaixells: la fragata "CONCEPCION", sota el comandament de Eliza, el paquebot "SAN CARLOS" sota el comandament d'en Salvador Fidalgo Lopegarcia i la balandrae "PRINCESA REAL", sota el comandament d'en Manuel Quimper. Surtia aquesta expedici , dels tres vaixells junt amb la Companyia dels Voluntaris de Catalunya, el 3 de febrer de 1790 del port de San Blas (Mèxic). Un any mes tard arrivava tambe al Port de Nootka Sound la fragata "Princesa" sota el comandament d'en Jacinto Caamaño.
Alberní va tenir molts problemes per preparar bé al seus homes per aquesta misió, ja que no tenian roba i sabetes adients per els llocs freds a on anavan destinats i tambe necesitavan armes. Per poguer obtenir tot això, es va discutir amb un buròcrata espanyol i llavors va ésser castigat a viatjar tot el camí dins de la seva cabina. L'expedició arriba a Nootka Sound el dia 4 o 5 d'abril de l'any 1790.
Alberní va organitzar els treballs de la construcció del fort o establiment de Nootka Sound. Prepara les defenses del mateix, construí una bateria de canons San Miguel. Va fer construir barraques per vivendes, casa pel comandant, magatzems i un hospital, va plantar el primer hort, va re-esteblir les relacions amb els nadius d'aquests llocs i va destinar els seus homes a acompanyar a les expedicions que sortian de Nootka Sound per explorar tota aquesta part del Pacífic. La Companyia de Voluntaris de Catalunya i el seu capità Alberní varen pasar-se mes de dos anys destinats al Fort de Nootka Sound. Alberní va veura morir a molts dels seus homes per el clima fred, poc sol i la gran cantidad de pluges d'aquests llocs, de quasi 80 que varen partir tornavan sols 59.
El capità Pere d'Alberní havia entrat al cos del Voluntaris de Catalunya com a Cadet, el 17 de juliol de 1762, arribava a Tinent Coronel graduat i deixà aquest cos militar el Desembre de l'any 1800. Alberní havia nascut a Tortosa (Catalunya) el dia 30 de gener de 1747 i mori a Monterrei (California) el 11 de marc de 1802. Al moment de la seva mort era comandant dels quatre Presidis de California (San Diego, San Francisco, Santa Barbara i Monterrei) i havia estat també, per poc temps, Governador Interí de California. Quan el capità dels Voluntaris de Catalunya, Pere d'Alberní, morí un 11 de marc de 1802 a Monterrei, el seu càrrec de capità dels Voluntaris de Catalunya pasa al seu Tinent, José Font.
Aquests homes de la Companyia dels Voluntaris de Catalunya, sota el comandament d'en Pere d'Alberní , fan fer no sols de militars si no també de mariners, exploradors i varen ésser presents a les següents exploracions del Nord-oest del Pacífic i Alaska:
  • Quince militars a les exploracions de l'any 1790 a Alaska, fins a l'Illa de Kodiak, amb el paquebot "San Carlos" a les ordres d'en Salvador Fidalgo (nascut a la Seu d'Urgell).
  • Quince militars a les exploracions de l'any 1791 amb la fragata "Princesa" sota el comandament de José Maria Narvaez, exploran lo que es avui l'Estret de Georgia i l'Estret Juan de Fuca, arribant al que avui és el lloc de la ciutat de Vancouver, un any abans que el capità Vancouver.
  • Quince militars a les exploracions de l'any 1792 amb Fidalgo i la fragata "Princesa" per establir el Fort o establiment espanyol a Neah Bay a la entrada de l'Estret de Juan de Fuca.
  • Deu militars a la exploracio d'Alaska (Montanya de San Elias), l'any 1791.
  • Tretze militars a les exploracions amb la fragata "Aranzazu", comandats per Jacinto Caama±o, per tota la costa de la British Columbia i part d'Alaska l'any 1792, Camaño bategava una Illa amb el nom de Compañia (Campania Island) , situada als 53 graus, 5"latitud Nord, l29 graus. 25' longitud Oest. (British Columbia) en honor d'aquests cos militar.
  • Deu militars a la goleta "Activa" de l'expedició d'en Bodega-Quadra de l'any 1792, quan aquest va arribar a Nootka Sound i va fer explorar els voltats a on estava situat el fort.
  • Tres militars a la goleta "Mèxicana" de la expedició de Alcalá-Galiano i Valdés explorant l'Estret de Georgia i circumnavegant l'Illa de Vancouver l'any 1792.
  • Catorze militars es varen quedar al Fort de Nootka Sound quan el capità Pere d'Alberní tornava a San Blas el juny de 1792 i varen ésser rellevats el mes de juny del 1794.

Després de la estada d'aquesta Companyia al Fort de Nootka Sound, varen ésser destinats, molts d'ells amb el seu capità a la fortificació de San Juan de Ula (Veracruz), a la Alta California i a lluitar contra els insurrectes de Mèxic i com sigui que la Companyia havian perdut molts homes durant aquests anys de serveis des de el 1767, l'any 1815 els militars que quedavan varen ésser incorporats a altres cossos militars. Els homes que formavan la Companyia Colònial dels Voluntaris de Catalunya s'havian distingit sempre per la seva noblesa, prestigi, disciplina i lleialtat. Durant els seus anys a Amèrica varen ésser felicitats moltes vegades per el seus èxits com a militars.