Escric aquest post per comentar una anècdota força curiosa que hem va passar l'altre dia.

Hem trobava passejant per la platja de la Barceloneta, amb una amiga italiana, quan ella hem va dir que no li agradava Barcelona. Llavors li vaig preguntar que com podia ser que no li agradès, ella hem va respondre que en el seu Milan o les ciutats italianes, son cosmopolites i modernes però es pot seguir respirant l'italianitat i tradicionalitat dels seus ciutadans, en canvi la catalanitat de Barcelona ja no es percep enlloc que no es sentia a Catalunya ni a Espanya en aquella ciutat.

Certament tot és inmigració, refús a la tradició i conversió en un producte de marketing de la ciutat per part del socialisme que la desgoverna i perverteix i el nacionalisme que ho consenteix (ella també hem va remarcar que la va sorprendre que hi haguès tanta homosexualitat a Barcelona), i desnaturalització del caràcter català que va portar a Barcelona a ser el que va ésser durant el final del segle XIX principis del XX amb el modernisme on els catalans més tradicionals van portar la ciutat a un esplendor que iluminaba el món.

EN fi que penseu, creieu que Barcelona ha perdut tota la catalanitat i per tan l'hispanitat? Jo vaig reflexionar bastant i crec que si, la situació a tot Catalunya és realment greu, pero quan estic a Barcelona hem sento com si fos a un lloc on no pertanyo, un lloc global que no pertany a ningú ni té cap arrel amb el passat.