Sabem que el cansament de la democràcia i la crisi de credibilitat de les organitzacions polítiques tradicionals són els dos grans factors que, darrerament, han propiciat el sorgiment d’alternatives polítiques impulsades per la ciutadania com són les plataformes cíviques. Aquestes plataformes, nascudes arran del descontent i les falses il•lusions generades pels partits de sempre, són necessàries com a instruments regeneratius i de control de la democràcia.
En un moment en què els polítics semblen més preocupats d’acaparar minuts als telenotícies i d’assegurar-se que la seva imatge pública no quedi erosionada pels mitjans de comunicació, és imprescindible que hi hagi algú que denunciï la desatenció que pateixen els ciutadans.
Plataforma per Catalunya es va constituir com un punt de trobada de totes les persones que veien com els partits majoritaris els hi donaven l’esquena i es desentenien dels seus problemes. És en aquest context, en que la classe política viu aïllada de la realitat dels homes i les dones, quan té sentit el naixement d’aquesta plataforma que va néixer de la iniciativa popular.
Es pot afirmar, doncs, que tal i com la premsa hauria d’exercir, teòricament, el paper de quart poder i jutjar als polítics sense cap mena de restricció, Plataforma per Catalunya denuncia l’incompliment dels programes polítics dels partits majoritaris i la manca de sensibilitat amb les preocupacions dels ciutadans. Temes com els alts preus dels habitatges, l’accés a una educació de qualitat o la immigració són els que provoquen desassossec i incertesa entre la població, especialment aquest darrer. Als mercats, a les cafeteries, a les places, el tema que regeix la conversa social és el mateix: l’arribada massiva d’immigrants a casa nostra. Té lògica, per tant, que alguns parlin d’“involució antidemocràtica” quan es refereixen a la nostra política de concedir primacia a les qüestions que preocupen als ciutadans, i que s’escapen de les mans dels partits que governen? Absolutament no.
Sabem a què es refereixen aquells que ens titllen d’involucionistes antidemocràtics, i fóra bo revisar aquest concepte.
Primerament, silenciar les veus dels homes i les dones disconformes amb les polítiques que s’estan duent a terme no és una proposició que emani de Plataforma per Catalunya. Lluny d’això, el que es proposa és que els ciutadans projectin les seves inquietuds a través d’aquesta plataforma. On és l’involucionisme antidemocràtic que nosaltres promulguem?
En realitat, quan es dirigeixen a nosaltres amb el binomi “involucionistes antidemocràtics” el que se’ns vol dir és que som “políticament incorrectes”. I sí, ho som, perquè sabem quins són els riscos que comporten parlar d’un afer tan difícil de tractar com és la immigració, sabem que no ser “correctes” comporta l’automàtica inclusió de la nostra plataforma en el sac dels “racistes, extremistes i ultradretans”. Jo vull advertir a tots aquells que volen utilitzar el descrèdit com a arma per neutralitzar la nostra feina que no tancarem els ulls davant una fosca realitat que en definitiva és el nostre pa de cada dia i que requereix un canvi de rumb immediat.