El Barça, separatista?, d´esquerres?, nacionalista?. NO.

El "Barça és més que un club", com va dir el falangista i dirigent Barcelonista
Narcís de Carreras i Guiteras (La Bisbal d'Empordà 1905- Barcelona 1991 ) Polític i advocat. Milità a la Lliga Catalana, recolzar l´aixecament militar i fou secretari particular de Francesc Cambó fins al 1939. Posteriorment fou president del Futbol Club Barcelona, entre 1968-1969 (seva es la frase “Som el que som i representem el que representem. El Barça és més que un club”) i de La Caixa de Pensions (1972-1980), regidor de l'Ajuntament de Barcelona i procurador en Corts (1967-1971). Fou el president de l´Instituto Catalán de Cultura Hispànica).

Hem de recuperar el nostre club pel sentiment catalanista e hispànic que sempre ha tingut. Foragitem els separatistes i els separatistes.

I alhora recordem els socis barcelonistes assassinats pels separatistes, anarquistes i comunistes durant la persecució de 1936-1939:

Joan Barguñó i Grau. (Barcelona 1875- El Colell 1939). Industrial del cartonatge i membre de la Junta del Futbol Club Barcelona com a tresorer amb en Joan Sala de president i sota la presidència de Josep Suñol com a vicepresident segon, membre de la “Societat de Atracción de Forasteros”. Fou asassinat per milicians d´esquerra a l´inici de la guerra civil. Altres socis barcelonistes assasinats a la reraguarda republicana foren, Josep Claramunt i Gené (Empresari del sector tèxtil i soci del Barça); Gal Mussons i Mallofré (Barcelona 1886- El Figaró 1939, Empresari i propietari de “Galo Mussons” i “C. Mitjans i Cia”, soci del Barça, fou assassinat per les brigades comunistes de Líster en plena retirada de l´exèrcit republicà a la zona de Puiggraciós); Joan Maria Domingo i Arnau (Barcelona 1913- Codo 1938, estudiant de l´escola industrial, i comissionista del ram tèxtil i soci del Barça. A l´inici de la guerra civil va patir persecució per part de les esquerres, i junt amb altres 10 amics va fugir de Catalunya i es va allistar al “Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat”. Soci barcelonista i membre del requetè carlista català); Antoni Guardia i Uberni (Barcelona 1896, Metge especialista en patología médica, president de “Laboratorios Fher” i soci barcelonista); Antoni Catasús i Martí (Sant Just Desvern, 1876. Restaurador, propietari del Restaurant del Monestir de Montserrat i d´altres negocis d´hosteleria entre ells el Kiosc de la Rambla a Canaletes, soci barcelonista, fou assassinat juntament amb el seu fill Francesc Catasús i Borrás); Pere Lluis i Quadrench (Membre del Sindicat Lliure, sindicalista i propagandista catòlic, soci barcelonista, mort pels anarquistes del Sindicat únic); Salvador Tayá i Filella (Barcelona 1882- 1936, Farmacèutic. Catedràtic i secretari a la Universitat de Farmàcia de Barcelona i membre del Barça); Francesc Granollers i Genisans (Barcelona 1906, Estudiant universitari, sastre de professió i barcelonista, militant de dretes, fou membre de la cinquena columna catalana durant la guerra civil, detingut per la Generalitat republicana i afussellat al Castell de Montjuic el 1938); Francesc Bonich i Pascual (Sant Joan Despí 1885- Gavà 1936, pagès i regidor per la CEDA, era president del “Ateneu Sant Joan Despí” i soci del Barça, fou assassinat juntament amb el regidor i polític dretà Antoni Rovira i Estruch de 51 anys i Joan Vives i Vives de 41, dretà i pagès); Josep Germà i Homet (Castellar del Vallès 1874. Filàntrop i polític, fundador de la Penya automovilista Rin, president de la Boxa Sabadell, membre d'honor de l'Aeroclub Sabadell, president de l'Atlètic de Sabadell i President del Sabadell, fundador de la licoreria “Anis del Taup”, alcalde de Sabadell com a independent dins de la candidatura de dretes de la Lliga i la CEDA, i soci barcelonista, assassinat per milicians d´esquerra a l´inici de la guerra civil); Antoni Caminal i Madurell (Pastisser, simpatitzant del tradicionalisme, mort durant la guerra civil pels milicians de la Generalitat Republicana); Francesc Munné i Arolas (Argentona 1890- Barcelona 1938. Empresari d´Argentona, propietari de les empreses “Sucesores de S. Palà y de C.” i “Enrique Cardona” i soci barcelonista, assassinat per les esquerres); Francesc Cubells i Segalá (Barcelona 1913, estudiant universitari i membre de la “Lliga de la perseverància Sant Josep Oriol” , soci del Barça, assassinat a inici de la guerra civil); Antoni Viladrosa i Comabella (Torà 1874, Empresari forner, assassinat a Montcada i Reixac el 1937) i en Rafael de Rafael i Verhulst (Investigador i soci del Barça).