Tema: El romanticisme literari en l´origen del catalanisme

El romanticisme literari en l´origen del catalanisme (4)




Fedrec Soler (a) Pitarra


En aquells mateixos anys, una colla de joves republicans que es reunia en un pis del carrer d’Escudellers i a la rebotiga de la rellotgeria de Frederic Soler (a) “Pitarra” començava l’activitat literària. Entre altres, hi assistien Frederic Soler, Conrad Roure, Albert Llanes, Valentí Almirall, Gonçal Serraclara i un no tan jove Josep Anselm Clavé, el nucli del futur catalanisme republicà. És prou conegut que llavors Soler va escriure dues paròdies de la literatura sobre la guerra, La botifarra de la llibertat i Les píndoles de Holloway o La pau d’Espanya, i que en els anys següents ell i altres dramaturgs del seu grup van practicar abundosament la paròdia de drames o de peces líriques d’actualitat, que aquesta activitat particular del seu taller l’any 1864 va accedir als teatres d’estiu i, com a conseqüència de l’èxit esclatant que va aconseguir, a les programacions regulars i que ben aviat el teatre català va passar de l’encaixonament humorístic a ocupar tots els registres. La facúndia, la capacitat proteica i l’èxit de Soler i dels altres dramaturgs van proporcionar un públic estable a les produccions en llengua catalana. A més de les paleses repercussions que per a la Renaixença tingueren, van significar una inflexió doble en l’afermament d’una mitologia pròpia.


Don Jaume el Conqueridor, d´Altadill



En aquests mateixos anys, perquè aquesta mitologia va demostrar prou vigor per ser objecte de paròdia, la prova del nou de la popularitat –no es pot parodiar allò que no és molt conegut-, en les peces sobre la guerra d’Àfrica i en les dues peces clandestines sorgides del grup, una, amb tota probabilitat, obra de Pitarra mateix, Don Jaume el Conqueridor, paròdia picant del Don Jaime el Conquistador d’Antoni Altadill, l’altra potser obra de Conrad Roure i que situa en un bordell de Montpeller el llegendari episodi dels orígens del rei per antonomàsia, Don Pere d’Aragó o sigui l’engendrament de don Jaume. Es tracta, en aquests casos, d’una constatació del coneixement d’una mitologia i de la seva amplificació.

Més profunda, i una mica, no gaire, més tardana, va resultar la conquesta del drama històric per a la llengua catalana per part del grup de Soler. Recordem que Soler, l’any 1864, al mateix temps que la peça humorística més coneguda d’aquesta època, L’esquella de la torratxa, feia representar –amagat rere un pseudònim, el drama històric en castellà, de tema català, Juan Fiveller. Recordem que dramaturgs espanyols –entre els quals destaca Antonio García Gutiérrez per les seves obres sobre les Germanies i, sobretot, pel celebèrrim El trovador, parodiat pel grup de Pitarra amb Lo cantador i que va servir de base per a la famosa òpera de Verdi– havien tractat temes catalans en drames ben cèlebres. Ben aviat, Soler practicava el gènere en català, i el teatre català, amb Pitarra al capdavant com a escriptor i com a empresari, es convertia en el més eficaç transmissor i consolidador de mitologia nacional catalana, arribant a capes àmplies d’espectadors de totes les poblacions del país.


Lo Catalanisme, de Almirall



No oblidem la difusió limitada dels llibres de poesia i dels productes erudits, ni que a través de Soler i els seus la mitologia històrica catalana penetrava amb força en els cercles republicans, en la direcció ideològica que va trobar la definició doctrinal a Lo Catalanisme, de Valentí Almirall. És aquest grup el que també va impulsar el periodisme popular en català, a partir de la publicació d’Un tros de paper, que va servir de marc al desenvolupament de la prosa costumista. La Renaixença estava en ple funcionament, i a partir de llavors la galeria de mites nacionals catalans es va consolidar amb la literatura en català fins al canvi de cicle que va suposar el Modernisme. Aquesta acceleració d’un procés –que fins aleshores havia transcorregut amb tanta parsimònia que fins i tot podríem dubtar a l’hora d’anomenar-lo procés– entre finals dels anys cinquanta i mitjans dels seixanta ho havia fet possible (del segle XIX).

El romanticisme literari en l´origen del catalanisme (4) « SOMATEMPS