Cent anys de la gestacio del himne de tots els valencians




Manuel Latorre / Ara quan se complixen els 100 anys del Himne Regional, molts son els politics i institucions que s'apunten als actes commemoratius. Pero que poquets s'enrecorden de que a l'hora de celebrar el 75 aniversari, en plena “Batalla de Valencia”, ningú volia saber res ni de l'himne, ni del mestre Serrano, ni de l'Exposicio Regional, ni de Maximilano Thous. Uns perque estaven treballant descaradament per a canviar-lo per la Moixaranga, i atres perque tenien por de ser tildats de “blaveros”i que els seus amos de Madrit no contaren en ells. El cas es que una volta mes, tingué que ser el Grup d'Accio Valencianista qui agarrara el bou per les banyes i donara el pas al front per tal de que l'himne de tots els valencians tinguera l'homenage que se mereixia.

Fa 25 anys que la directiva que presidia Pascual Martin Villaba va organisar un magne homenage en la plaça de bous de Valencia. L'acte va ser de tal rellevancia que fins i tot el propi president de la Generalitat, el socialiste Joan Lerma, no tingué mes remei que sumar-se a ultima hora i acodir personalment. Vore tot l'alber de la plaça ple de diferents bandes de musica arribades de tots els racons del Regne, les grades plenes de gom a gom en senyeres i 20.000 goles entonant el nostre himne, tingué que ser un espectacul que al catalanista Joan Lerma li costaria molt oblidar.

No estaria de mes que aprofitant esta efemerides, els valencianistes mos enrecordaren que en plena pre-autonomia, ademes de la Real Senyera, atres simbols dels valencians estigueren tambe apunt de desapareixer. L'Himne Regional va ser u d'ells, i una volta mes no varen ser els politics de llabors, si no el poble, baix les sigles del GAV, el que ho guanya per a l'Estatut i per a les generacions futures. De no haver-se donat els passos necessaris per tal de celebrar aquell 75º aniversari, quasi en tota seguritat, hui no estarien parlant dels 100 anys de l'himne de tots els valencians. Des de les pagines de SOM volem agrair a aquells patriotes el seu esforç desinteressat, en la seguritat de que, de no haver-ho fet ells, ningú ho haguera fet.